La repressió franquista al Vallès: Terrassa venjança, mort i resistència (1939-1945)

Márquez Berrocal, Manuel. La repressió franquista al Vallès: Terrassa venjança, mort i resistència (1939-1945). 40 pàgines.

Índex capítol.

1. La dictadura feixista: el període blau.

2. La repressió franquista a Terrassa (1939-1945): origen, estructura, funcionament.

 3. La repressió franquista al Vallès (1936-1945).

4. Les primera resistència antifranquista i antifeixista.

5. Les víctimes del nazisme i el feixisme a Terrassa Període blau (1939-1945)

Podeu consultar i descarregar a la UAB el meu treball: https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2017/187271/Marquez.articles_guerra_civil_237.pdf

Primer apartat:

1. La dictadura feixista: el període blau 

El cop d’estat dels militars reaccionaris –forjats en les salvatges guerres colonials i en la brutal repressió dels obrers d’Astúries–, enemics de la República i la democràcia, assenyala l’inici de la Guerra Civil espanyola. La insurrecció militar va ser orquestrada per les elits del poder financer i industrial, pels terratinents i l’Església, incapaços d’acceptar la pèrdua del poder polític, l’hegemonia social i les moderades reformes republicanes. Els militars facciosos van rebre el suport internacional dels règims nazi-feixistes d’Alemanya i Itàlia i dels seus homònims a Espanya (Falangistes).

La desfeta republicana va esdevenir definitiva amb la derrota de la batalla de l’Ebre; les persones defensores de la legitimitat republicana que no van ser detingudes, empresonades o assassinades i, que van poder fugir de la repressió, es replegaren sobre el territori republicà català per anar cap a França. 

L’exili de milers de famílies republicanes que fugen, entre el mes de gener i febrer 1939, cap a la frontera amb França, a peu, en cotxes o vaixells, s’ha xifrat en unes 470.000 persones, unes 100.000 catalanes i d’elles unes 2.200 terrassenques. El patiment i la humiliació no va finalitzar en arribar a França, on van ser tractats com a criminals perillosos; la premsa de la dreta francesa, va atiar l’opinió pública contra “els revolucionaris i assassins que venien d’Espanya”; i uns 50.000 efectius de la gendarmeria, de l’exèrcit i de la guàrdia republicana mòbil van formar el comitè de recepció. 

El règim franquista, quan va mostrar millor la naturalesa feixista i alhora la capacitat de mutació per sobreviure a la derrota nazi-feixista, va ser durant el període de 1939- 1945. La brutal repressió exercida durant aquests anys, li va permetre consolidar el poder assolit per les armes i iniciar una nova etapa política d’apropament als EUA, que el convertirà en un aliat submís i útil durant tota la Guerra Freda. 

Emili Matalonga Cortes roba del Movimiento (1945) i de paisà (1952). 

Arxiu: Rafel Comes i Ezequiel.

La negra nit franquista va començar a Terrassa amb l’arribada dels militars colpistes, el dia 26 de gener de 1939; la conquesta de la ciutat no fou res més que una presa de possessió, car després dels bombardeigs soferts i de la derrota de les forces republicanes els facciosos no van trobar cap resistència. Entraren a les tres de la tarda per les carreteres de Rubí, Matadepera i Rellinars. Repicaren les campanes de Santa Maria, la gent va sortir al carrer a veure l’arribada dels ocupants que s’adreçaren als concentrats al Raval, on van escoltar el que seria el nou himne d’Espanya.

La Terrassa de 1939 estava formada per una població famolenca esclafada per la guerra, que per no morir d’inanició, havia assaltat els magatzems de queviures republicans; les malalties i la misèria acompanyaran durant molts anys als terrassencs, la lluita per la supervivència va esdevenir la principal preocupació dels ciutadans, sobreviure era un triomf sobre la dictadura franquista. 

El nou règim durant la Constitución provisional de la Comisión Gestora Municipal, deixà clar què era el que començava i, contra qui anava: “liberada la dominación rojo-marxista la ciudad de Tarrasa el día veintiséis del corriente mes de Enero, con la triunfal entrada de las fuerzas del glorioso Ejercito Nacional...”