Avui 25 de febrer de 2023,
un llibre plenament vigent.
És un estudi rigorós i professional que intenta mostrar les lluites lliurades pels treballadors i treballadores contra un règim criminal i injust, batalles on milers de persones van lluitar sense esperar cap recompensa personal, sinó ni més ni menys, que un món just, lliure i democràtic.
Aquest és el nostre tribut d’agraïment personal a tots els lluitadors i lluitadores antifranquistes i antifeixistes de Terrassa, Catalunya i el món.
Márquez Berrocal, Manuel. La repressió franquista al Vallès: Terrassa venjança, mort i resistència (1939-1945). 40 pàgines.
1. La dictadura feixista: el període blau.
2. La repressió franquista a Terrassa (1939-1945): origen, estructura, funcionament.
3. La repressió franquista al Vallès (1936-1945).
4. Les primera resistència antifranquista i antifeixista.
5. Les víctimes del nazisme i el feixisme a Terrassa Període blau (1939-1945)
Podeu consultar i descarregar a la UAB el meu treball: https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2017/187271/Marquez.articles_guerra_civil_237.pdf
Primer apartat:
1. La dictadura feixista: el període blau
El cop d’estat dels militars reaccionaris –forjats en les salvatges guerres colonials i en la brutal repressió dels obrers d’Astúries–, enemics de la República i la democràcia, assenyala l’inici de la Guerra Civil espanyola. La insurrecció militar va ser orquestrada per les elits del poder financer i industrial, pels terratinents i l’Església, incapaços d’acceptar la pèrdua del poder polític, l’hegemonia social i les moderades reformes republicanes. Els militars facciosos van rebre el suport internacional dels règims nazi-feixistes d’Alemanya i Itàlia i dels seus homònims a Espanya (Falangistes).
La desfeta republicana va esdevenir definitiva amb la derrota de la batalla de l’Ebre; les persones defensores de la legitimitat republicana que no van ser detingudes, empresonades o assassinades i, que van poder fugir de la repressió, es replegaren sobre el territori republicà català per anar cap a França.
L’exili de milers de famílies republicanes que fugen, entre el mes de gener i febrer 1939, cap a la frontera amb França, a peu, en cotxes o vaixells, s’ha xifrat en unes 470.000 persones, unes 100.000 catalanes i d’elles unes 2.200 terrassenques. El patiment i la humiliació no va finalitzar en arribar a França, on van ser tractats com a criminals perillosos; la premsa de la dreta francesa, va atiar l’opinió pública contra “els revolucionaris i assassins que venien d’Espanya”; i uns 50.000 efectius de la gendarmeria, de l’exèrcit i de la guàrdia republicana mòbil van formar el comitè de recepció.
El règim franquista, quan va mostrar millor la naturalesa feixista i alhora la capacitat de mutació per sobreviure a la derrota nazi-feixista, va ser durant el període de 1939- 1945. La brutal repressió exercida durant aquests anys, li va permetre consolidar el poder assolit per les armes i iniciar una nova etapa política d’apropament als EUA, que el convertirà en un aliat submís i útil durant tota la Guerra Freda.
 |
Emili Matalonga Cortes roba del Movimiento (1945) i de paisà (1952). Arxiu: Rafel
Comes i Ezequiel. |
La Terrassa de 1939 estava formada per una població famolenca esclafada per la guerra, que per no morir d’inanició, havia assaltat els magatzems de queviures republicans; les malalties i la misèria acompanyaran durant molts anys als terrassencs, la lluita per la supervivència va esdevenir la principal preocupació dels ciutadans, sobreviure era un triomf sobre la dictadura franquista.
El nou règim durant la Constitución provisional de la Comisión Gestora Municipal, deixà clar què era el que començava i, contra qui anava: “liberada la dominación rojo-marxista la ciudad de Tarrasa el día veintiséis del corriente mes de Enero, con la triunfal entrada de las fuerzas del glorioso Ejercito Nacional...”
Recuperar la dignitat i la memòria dels afusellats pel franquisme a Terrassa, després de 80 anys dels fets, va ser un compromís que vàrem adquirir un conjunt d'historiadors i historiadores terrassenques i gual que ha succeït a altres ciutats i municipis de Catalunya i Espanya.
El nostre objectiu i el del
Centre d'Estudis Històrics de Terrassa era oferir a la nostra ciutat una
investigació rigorosa sobre les víctimes del franquisme, en concret dels
afusellats, tal com hem fet –en quantitat i qualitat– gràcies a la implicació
directa i col·laboració de l'Arxiu Històric de Terrassa i del seu director Joan
Soler, amb totes les víctimes de la guerra civil i de les diferents repressions
abans i durant la dictadura franquista.
Ara ens proposem, igual que s'ha
fet amb l'excel·lent projecte de les Stolperstein
organitzat per la regidora de Memòria Democràtica, l'Ajuntament, Memorial
Democràtic, l'Amical de Mauthausen, CEHT, Terrassa Memòria i els instituts
(alumnes i professors); tirar endavant l'homenatge públic a aquestes persones
per part de la nostra administració democràtica. Per la qual cosa hem iniciat
els contactes amb els seus familiars, però per poder trobar-ne molts més posen
en marxa aquest projecte de comunicació i recerca.
El nostre objectiu és donar a
conèixer el treball efectuat i lliurar tota la informació de la qual disposem a
la ciutat de Terrassa i al món. Per poder realitzar al més aviat possible
aquest merescut homenatge pels republicans (ERC), socialistes (UGT), comunistes
(PSUC- POUM), anarquistes (CNT, FAI) terrassencs assassinats sense un judici
just pel franquisme i el feixisme.
El projecte inicialment es
donarà a conèixer mitjançant una web, un compte de Twitter i un correu
electrònic. El vostre suport és imprescindible. Contra l'oblit i per la
dignitat i l'honor dels afusellats pel franquisme a Terrassa. Veritat, Justícia
i Reparació.
Manuel Márquez Berrocal
Dr. en Història Comparada
Política i social
Vocal de la Junta del CEHT
Recuperar la memòria dels afusellats terrassencs és un projecte de coneixement del passat, que es projecta en el present i ens ha de servir ...
